Lliçó
teatral dels Normals amb “Instants” Amb el
cor a la mà i disposats a donar-ho tot. Així van
sortir la desena d’actors i
actrius que conformen el grup de teatre “Els
Normals” a l’escenari de La Nau
Ivanow. Cara a cara amb el públic,
una
cinquantena de persones que tenien a tocar i que omplien la sala, no
van fallar
i van oferir el millor d’ells mateixos: el seu art, la seva
simplicitat, la
seva senzillesa, la seva sinceritat i el seu esforç.
“Instants” és un text
sense grans parafernàlies. Petits gags sobre la vida
d’una realitat aixafadora
en alguns casos, d’una tendresa infinita en altres i
d’un humor molt necessari
en els temps que vivim.
Petits
moments, instants fugissers d’amors i desamors, de pors i
alegries, de riures i
solituds. Aquelles situacions que sumades ens fan com som. Aquests
moments són
els que recull “Instants”, la primera
producció d’un grup de teatre per alguns
diferent i especial però en realitat, com diu el seu nom,
normals. Una desena
d’actrius i actors amb malaltia mental reivindiquen pujant a
un escenari que a
l’adjectiu discapacitats amb què se’ls
qualifica li sobra la primera síl·laba.
Ho
van
fer a Vic fa uns mesos. I a Barcelona fa una escassa setmana, els dies
6 i 7 de
febrer. En totes les ocasions el resultat va ser igual
d’exitós malgrat alguns
problemes tècnics i de ritme que, sincerament,
són totalment perdonables en un
teatre amateur on l’objectiu no és la
perfecció sinó el deixar-se anar, el
demostrar-se a un mateix i mostrar-ho als altres del què
s’és capaç, l’adonar-se
que en aquest món les etiquetes socials no són
més que un llast que no fan cap
bé a ningú: ni als que les reben ni als que les
administren.
“Instants”
ofereix temps per gaudir de la interpretació però
també temps per a la
reflexió. Una idea que se’m va quedar gravada: hi
ha moltes malalties en aquest
món -l’alzheimer o la ceguesa, per exemple-
però cap d’elles és vista des
d’una
perspectiva negativa com les malalties mentals. Les persones amb
malaltia
mental són tant capaces i vàlides, o fins i tot
més, que qualsevol altre.
I
un
desig per acabar. M’agradaria que més gent ho
sàpiga apreciar i poder tornar a
gaudir d’aquest treball a dalt un escenari.
Els orígens
“Instants”
és el fruit d’un any i mig d’assajos del
grup de teatre “Els Normals”, un grup
format per usuaris del Centre Especial de Treball el Merma de Vic, que
sota el
paraigües de la
Fundació Humanitària Dr.
Trueta ofereix feina a persones amb
discapacitats derivades de malalties mentals. El grup va
néixer en el marc d’un
projecte d’Art Teràpia, que ha impulsat i dirigit
l’artista polifacètica Bea
Ivanow i que ha estat possible gràcies al suport financer de
l’Obra Social “ la Caixa
”.
El nom de’”Els Normals” va ser escollit
pels mateixos membres del grup com a
forma de contrarestar l’estigmatització social del
col·lectiu de discapacitats
psíquics. Reclamen que tots som éssers humans amb
la mateixa capacitat
d’estimar i recorden que no hi ha ningú millor ni
pitjor.
Les persones amb transtorn mental comparteixen
característiques com la manca
d’empatia, rigidesa mental, baixa tolerància a la
frustració o manca de
recursos expressius. Bea Ivanow, a partir de tècniques
teatrals i de clown ha
creat un guió adaptat a la necessitat de cada actriu i actor
per tal de
contrarrestar els seus punts dèbils. “Qui
normalment no balla, a l’obra balla.
A qui li costa expressar-se, l’hem fet
expressar-se”, explica Ivanow “perquè no
és cert, com els han volgut fer creure, que no
són capaços”.
Lliçó
teatral dels Normals amb “Instants”