Menarini i la Trueta permeten als diabètics de Matari canviar formigues per glucòmetres a l’hora de controlar la malaltia
La diabetis és una malaltia crònica que es calcula que ja afecta a gairebé 200 milions de persones al món, segons dades de 2004 de l’Organització Mundial de la Salut. La qualitat de vida del diabètic es veu mermada per l’avanç de la malaltia però també si es porta un mal control d’aquesta. D’aquí, la importància dels glucòmetres, medidors del nivell de sucre a la sang. Però, com s’ho fan en països sense recursos com el Congo per portar aquest estricte control? Doncs amb l’ajuda de les formigues, per exemple. Al dispensari de Matari, però, aviat podran modernitzar-se gràcies a una donació dels Laboratoris Menarini gestionada per la Trueta a petició de les germanes Vedrunes.

La congregació de les germanes Vedrunes fa 50 anys que treballa a la República Democràtica del Congo gestionant diversos centres sanitaris. Amb els pacients amb diabetis tenen un mètode molt peculiar per detectar el nivell de glucosa a la sang. Els fan orinar a terra i, en funció de les formigues que s’acosten, calculen quin pot ser aquest nivell. Un mètode poc fiable, però, amb els recursos que tenen, per ara l’únic viable.

És per això que en la seva última estada a Catalunya Montserrat Molas, Vedruna nascuda a Rupit i missionera al Congo des de fa dècades, ha demanat a la Trueta si hi havia alguna manera d’aconseguir glucòmetres. La recerca ha estat fructuosa i els Laboratoris Menarini, amb seu a Badalona, han fet una donació de 51 medidors de glucosa amb el seu punxador, tots en estoigs individuals. També han donat 1.000 tires reactives per la determinació del nivell de glucosa en sang i 2.470 llancetes per a la punció en la prova. El seu valor aproximat al mercat és d’uns 1.600 euros i el seu destí el dispensari de Matari.

Una epidèmia que s’estén

La diabetis al món és cada cop més present i les causes d'aquest augment són, bàsicament, dues: la vida cada cop més urbana, amb estils de vida sedentaris i patrons dietètics poc adequats, i l'augment de la longevitat de la població mundial. La diabetis afecta un 6% de la població de l’estat espanyol però la xifra real encara podria ser més alta, perquè es calcula que per cada pacient diabètic reconegut, n’hi ha 1 o 2 que no saben que ho són. Per tant, la població afectada podria ser d’un 9%.

Un mal control i la mateixa evolució de la malaltia afecten la qualitat de vida del diabètic i  provoquen un augment de la taxa de malalties cardiovasculars i de la mortalitat, que és tres vegades superior a la de la població general.

Actualment aquests malalts s’han de controlar el nivell de glucosa entre tres i set cops al dia. Cada vegada han de punxar-se, col·locar una mostra de sang en una tira reactiva perquè el glucòmetre els controli el nivell de glucosa i apuntar la informació que els dóna l’aparell en una petita llibreta que mostren al metge quan els visita.

Agraïment des de Matari de la germana Montserrat Molas (pdf)

Vic, 17 d’abril de 2007
<<<