Biografía del Dr. Josep Trueta


Josep Trueta
Josep Trueta i Raspall (Barcelona 1897 – 1977)

Josep Trueta i Raspall (Barcelona 1897-1977) va ser un cirurgià català que durant la guerra civil va desenvolupar un innovador procediment per tractar fractures i ferides obertes. El doctor Trueta va exercir de metge a l’Hospital de Sant Pau entre 1936 i 1939 i va ser testimoni directe dels estralls dels bombardejos contra la població civil.

La Fundació va adoptar el seu nom en reconeixement a la tasca humanitària i professional d’aquest gran metge de projecció universal.

El 1939 es va exiliar a Anglaterra on va exercir durant 30 anys i va ocupar càtedres a la Universitat d’Oxford.

L’any 1965 va tornar a Catalunya on va morir 12 anys més tard.

Orígens i estudis

Josep Trueta i Raspall, fill de Rafael i Mercè, va néixer a Barcelona, al Poblenou, el 27 d’octubre de 1897. El seu pare va educar-lo amb severitat, obligant-lo a donar sempre el millor de sí mateix.

El seu avi patern, universitari de grans inquietuds i destacat militar del moviment progressista de l’època, va esdevenir el personatge més important de la seva infantesa. El nét sentia per l’avi una admiració sense límits. Aquest li va fer saber que el progrés de la humanitat no podia dependre d’actes violents locals, sinó de la implantació universal de grans ideals que enaltissin el gènere humà. També li va transmetre el gust per les llargues caminades, la política i l’esport.

Josep Trueta somiava amb dedicar-se a la pintura, però el seu pare volia que continués la tradició familiar: cinc o sis generacions s’havien dedicat a la ciència i a la medicina. Va iniciar-ne els estudis amb escàs entusiasme, encara que poc després ja s’hi sentia profundament interessat. Més tard confessaria que, “superada la primera crisi i quan vaig poder fer la dissecció amb les meves pròpies mans, em vaig adonar de quina hauria de ser la meva missió en la medicina: fer art en el cos humà”.

El setembre de 1921 es va llicenciar en Medicina i va ingressar immediatament al departament de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu. El primer sou que va guanyar era de 250 pessetes al mes. Una altra font d’ingressos era la que li procurava l’administració d’injeccions de Salversan contra la sífilis.

Al 1923 es va casar amb Amèlia Llacuna, amb qui va tenir quatre fills.

Trueta va practicar la primera intervenció al costat del seu pare. Va extirpar una hèrnia a un carreter molt famós de Castellterçol. En aquella època s’efectuaven moltes operacions a domicili perquè la gent tenia tota mena de prevencions de ser traslladats a l’hospital o a la clínica.

Les seves investigacions

El tractament de la osteomelitis crònica, iniciat pel cirurgià nord-americà Winnet Orr, va ser el punt de partida d’unes investigacions que el van portar a desenvolupar el que posteriorment es coneixeria com el “mètode Trueta”.

S’estructurava en cinc passos de “vital importància”, segons feia saber ell mateix, i incidia que l’èxit de la seva aplicació girava a l’entorn del tercer punt: l’excisió de la ferida. “Sense una excisió correcte, encara que els altres punts s’acompleixin fidelment, la tècnica és inoperant i pot fins i tot ser perillosa”.

  1. Tractament quirúrgic immediat.
  2. Neteja de la ferida.
  3. Excisió de la ferida.
  4. Drenatge.
  5. Immobilització amb l’embenat de guix.

L’exposició del tractament va ser rebuda amb força escepticisme. Ell sabia que, al principi, la implantació de qualsevol fórmula nova genera gairebé sempre rebuig, ja que la rutina està molt arrelada. Però va pensar que calia afrontar la controvèrsia perquè hi havia en joc moltes vides humanes. “El mes de setembre de 1936, vaig exposar un altre treball i en aquesta ocasió els cirurgians catalans van mostrar un gran interès pel mètode”.

A Catalunya molt aviat va corre la notícia que un metge de Barcelona salvava gairebé miraculosament de l’horrible mutilació a les víctimes dels bombardejos. L’aplicació correcta dels cinc punts del “mètode Trueta” va permetre combatre, durant el temps de guerra, el pitjor enemic: la gangrena.

Paul W. Brown va constatar: “A la primera guerra mundial, molt abans de conèixer-se el “mètode Trueta”, els morts per gangrena representaven el 18 per cent dels ferits, mentre que a l’actualitat, segons es va poder comprovar a la guerra del Vietnam, on es va aplicar el mètode sistemàticament, el percentatge va descendir a un 0,16 per cent”.

El treball i l’aportació de Josep Trueta a la medicina és immensa. La troballa de la doble circulació renal és un descobriment de gran transcendència. A principi dels anys 40 va observar que alguns pacients que ingressaven a l’hospital amb lesions aparentment lleus, morien d’urèmia als vuit dies.

Completa la trilogia de les grans aportacions de Trueta l’obra: L’origen del sistema ossi.

L’exili

El febrer de 1939 Josep Trueta té 42 anys. És un home alt, ros, d’ulls blaus i molt prim perquè ha perdut més de 20 kilos després de tres anys fent la guerra de l’única manera que a un metge li és permès: salvant vides humanes.

Juntament amb tants d’altres refugiats de guerra espanyols i catalans va passar la frontera com a exiliat i es va estar, primer a Perpinyà, i després a Oxford, on es va instal·lar.

El 1940 el van elegir membre d’honor de la Societat Britànica d’Ortopèdia i va passar a formar part del Consell Nacional de Catalunya que constituït a Londres.

Un any més tard escriu The Spirit of Catalonia, per donar a conèixer al món anglosaxó la història i la cultura catalana. Al 1943 li van atorgar el grau de Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Oxford.

Reconegut arreu i, tot i que amb retard, també a casa

Josep Trueta, professor emèrit de cirurgia ortopèdica de la Universitat d’Oxford, proposat dues vegades per al premi Nobel, membre d’honor de nombroses acadèmies i associacions mèdiques de tot el món, amb innombrables premis i títols i Doctor Honoris Causa de les més prestigioses universitats europees i americanes, ha contribuït a la història de la medicina amb la publicació de més de 200 treballs i 20 monografies, publicades en diversos idiomes.

Al seu propi país, però, el seu nom va ser proscrit a la premsa per ordre dels successius governs franquistes. No va ser fins l’any 1969 que se’l va reconèixer amb el premi Virgili de la Societat de Cirurgia de Barcelona. El 1970 se’l va designar Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Catalanista fins al final

El novembre de 1976 va ser nomenat Doctor Honoris Causa de la UAB, la mateixa universitat que el 1935 li havia ofert una càtedra a la qual Trueta va renunciar perquè tenia el propòsit de visitar abans algunes institucions quirúrgiques universitàries estrangeres.

A la tardor de 1976, Trueta es troba ferit de mort. A l’acte celebrat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Trueta, amb gran emoció, va pronunciar el que havia de ser el seu darrer parlament públic: “Havent deixat Catalunya quan la democràcia moria en ella, és per a mi una font de gran satisfacció el que aquest títol em sigui conferit quan la democràcia hi reneix… La llibertat és consubstancial en la meva vida. Aquest acte d’avui significa el veritable retorn a la meva terra, que vaig deixar perquè no volia veure morta la llibertat del meu país”.

Font: AURA