Articles de la categoria: Voluntaris

Amb la solidaritat a flor de pell netegem la nostra consciència tot netejant el món d’injustícies.

El treball, el nostre inconstant aliat, moralitza els fantasmes de la nostra ment.

La fi és el final i l’ecologia l’inici i la reconciliació amb la terra. És per això que a la Fundació reciclem il·lusions tot mimant el planeta.

La pobresa camina darrere els nostres passos i dels passos dels nostres temps i aquí ens treballem els ànims perquè no ens atrapi.

La crisis revifa la precarietat econòmica de l’entitat que s’ha de vestir de captaire i arrossegar l’enginy per madurar present i futur.

La sang de la justícia que hi ha en les nostres venes corre gràcies a la força incansable que …
Llegir més

Tinc 35 anys i sóc esquizofrènic paranoic. Diagnosticat fa poc mes d’un any. Aquesta malaltia és un trastorn de la personalitat, una distorsió del pensament. Els que la patim tenim freqüentment el sentiment d’estar controlats per forces estranyes. Posseïm idees delirants que poden ser extravagants, com l’alteració de la percepció i autisme entès com aïllament.

I aquí em trobava jo, amb alguns d’aquest símptomes, tancat en una habitació durant molt de temps, sense poder sortir, aïllat, incomunicat, sense medicació que em controlés. Tota una vida amb la malaltia on alts i baixos eren la tònica de la meva existència. Com un carnaval en països de fred i boira, sense trobar una sortida, sense poder-me treure la màscara de guix i …
Llegir més

Doncs molts, abans era com si estigués tancada en un castell i només sortia per treure la meva estimada gossa a passeig. Em costava molt relacionar-me amb les persones, només intercanviava quatre paraules amb la gent que tenia gossos, (almenys hi veia alguna cosa en comú, que també els hi agradaven els animals). Però amb la resta de la gent, jo sentia una por estranya, potser perquè em notava diferents a elles. Jo tot el dia a casa, tenint cura de la neteja i després passejar la gossa, és que no podia tenir tema amb ningú.

Potser, el principal problema era que no estava bé amb mi mateixa i llavors……… va sortir la feina a Trueta. Aleshores algunes coses varen …
Llegir més

Qui ajuda a qui? o Qui necessita a qui? Dues preguntes que en el cas de la Fundació Humanitària Doctor Trueta, la nostra Trueta, poden quedar respostes si atenem tres factors correlacionats entre ells. Aquests inputs són el Tercer Món, el Medi Ambient i els treballadors / voluntaris.

S’ajuda al Tercer Món mitjançant l’enviament de material sanitari divers, que un cop arribat al Congo, a Cuba entre d’altres destinacions, és ben rebut per la població local que ella mateixa es distribuirà com cregui convenient i necessiti.

Es col.labora amb el Medi Ambient a partir del reciclatge de medicament que els voluntaris o treballadors del centre realitzen.

La Trueta ajuda als usuaris del seu centre oferint-los una sortida laboral pels qui …
Llegir més

Quan hi ha tanta gent navegant per mars on hi
falta el verd de l’esperança i on les ones
de la felicitat no són més que miratges.

Quan per multituds els colors de la vida són estèrils
i massa sovint tanta gent camina per senders de tristesa
que mai són sincers però es tenyeixen de realitat.

Quan el món plora perquè l’ofèn el malson veritable
de la desigualtat entre un nord que trepitja a un sud
massa cansat d’escoltar paraules que menteixen i alimenten la gana.

És llavors el moment en què la Fundació compadeix
al planeta amb el somni vestit de veritat que és donar la ma
als pobles oprimits per la tristesa.

A la Fundació Humanitària Dr. Trueta …
Llegir més

Tres anys i mig buscant feina, anant a 50.000 entrevistes i sempre les mateixes respostes:

-“busquem un candidat amb un altre perfil”
-“Ja et direm alguna cosa” i res
-“hi ha molts candidats amb un currículum millor”,

i si buscava feines considerades inferiors, em trobava crits a dojo, no m’ajudaven, i m’acomiadaven. Vaig arribar a una situació molt desesperada, la meva malaltia no em deixava desenvolupar com els altres i no podia treballar enlloc. M’estava sempre a casa, estirat al llit, sense fer res, anar pensant com podia sortir d’aquest cercle viciós. Però un dia, els meus pares es van assabentar de l’existència de la Fundació Josep Trueta, i jo hi vaig trucar ràpidament, vaig demanar una entrevista amb el …
Llegir més