COOOS i la Trueta envien material sanitari al poble saharauí

Dos encarregats del Front Polisario es fotografien amb les caixes de material enviades per COOOS i la Trueta.
El material servirà per cobrir les necessitats dels camps de refugiats de Tindouf.

Hi ha conflictes invisibles, hostilitats i violacions dels drets humans que no són presents a les múltiples pantalles que presideixen les nostres vides. Però no per això deixen d’existir. Un d’ells és el que lliuren des de fa dècades el poble saharauí i el Marroc. Un conflicte enquistat enmig d’un desert de sorra que des de la Fundació Humanitària Dr. Trueta, en col·laboració amb l’ONG Cooperació Osona Sàhara (COOOS), volem reivindicar. Aquest mes de novembre han arribat als camps de refugiats saharauís de Tindouf 300 quilos de material sanitari i 50.000 dosis de fàrmacs que han de servir per pal·liar les mancances sanitàries amb què viuen els 200.000 refugiats sahrauís a Algèria.

El carregament va sortir d’Osona a final d’octubre amb l’objectiu de satisfer la demanda actual i urgent de medicaments i material sanitari en els camps de refugiats de Tindouf. L’existència d’altres “crisis de refugiats” i les tisorades que la crisi econòmica va obligar a fer en molts pressupostos, ha fet que l’ajuda de la qual depèn al 100% aquest poble baixés considerablement en els últims anys.

COOOS és una organització no governamental nascuda aquest 2016 a Osona amb l’objectiu de brindar suport al poble saharauí. Des de Taradell han engegat diferents projectes, entre ells un en l’àmbit mèdic en el qual la Trueta ha col·laborat aportant material sanitari com venes, gases, esparadrap, iode, sondes, guants, crosses o ulleres graduades.

El material s’ha portat personalment a l’hospital general de Rabuni, on s’encarregaran de classificar-lo i distribuir-lo entre la població a través d’aquest centre i de l’hospital regional de Zug.

Quatre dècades de vergonya

Aquest 2017 farà 42 anys que Espanya va abandonar l’antiga colònia del Sàhara. Els esdeveniments a la península, amb un franquisme agonitzant, van permetre acabar amb una ocupació vergonyosa, però ho van fer de la pitjor manera. El poble saharauí va quedar a mercè de les disputes territorials del Marroc i Mauritània. Serviria aquí aquell refrany que alerta del perill de sortir del foc per caure a les brases, i és que els saharauís van quedar finalment subjugats als designis del clarobscur regne del Marroc.

Els marroquins han colonitzat la terra saharauí amb la promesa de tota mena d’avantatges als ciutadans que han decidit anar-hi a viure mentre els abusos, les tortures i la repressió són el pa de cada dia per aquells saharauís que s’han resistit a marxar. Per als que s’han vist expulsats de casa seva, al voltant de 200.000 persones, l’única alternativa és malviure en campaments de refugiats on paraules com futur o esperança sonen a broma de mal gust. Entre uns i altres, un mur de sorra i pedra de 2.700 quilòmetres de llarg i custodiat amb més de 10 milions de mines antipersones.

Dècades de conflicte que cap comunitat internacional ha aconseguit desembrollar. Un trist i descoratjador precedent que lamentablement no és únic. Milions de persones arreu del món viuen en la mateixa situació que els saharauís, els últims i actualment més en voga, els sirians. Fins el dia que les càmeres deixin d’enfocar-los. El problema no s’haurà acabat, com tampoc s’ha acabat al Sàhara, a Kènia, Etiòpia, Pakistan, l’Índia, Nepal, Tanzània, al Txad i a tants d’altres llocs, però ja només uns quants ho tindran present a diari.