Sobre castanyes, premis i els refugiats kurds de Kobane

El president de la Fundació Humanitària Dr. Trueta, Carles Furriols, ha rebut enguany el guardó Pelló de Plata de la Fira de la Castanya de Viladrau en reconeixement a “una vida dedicada als altres”. Aquest guardó, junt amb la Castanya de Plata i els Castanyers de Plata, premia des de 1990 la tasca de persones en defensa de la cultura, la llengua i la promoció d’actes culturals i populars. El reconeixement arriba acompanyat d’una aportació econòmica de 500 euros per a projectes socials, uns diners que Furriols ha decidit destinar a la campanya Suport a Kobane, impulsada pel Kurdiscat.

Suport a Kobane té com a objectiu la recollida de medicaments i material per a infants pels refugiats kurds que malviuen a la frontera amb Turquia després que l’horror del conflicte sirià assolés fa un any aquesta regió kurda de Síria. Les principals necessitats són antibiòtics, antipirètics, analgèsics i material hospitalari. També alimentació infantil i de nadons, així com bolquers i material infantil.

Un procés revolucionari entorpit

El cantó de Kobane és un dels tres que conformen Rojava, un territori del Kurdistan sirià envoltat de governs autoritaris i grups armats d’ideologia intolerant i masclista que el 2013 es va declarar Regió Autònoma Democràtica. Kurds, àrabs, sirians, arameus, turcmans, armenis i txetxens van unir els seus esforços en busca de pau i estabilitat, en defensa dels drets humans, de les llibertats fonamentals i del dret del poble a l’autodeterminació.

Una experiència basada en una constitució que proclama un nou contracte social, en què les decisions es prenen de forma democràtica i horitzontal, fomenta la convivència pacífica i l’enteniment mutu, una economia cooperativa al servei de la societat i un feminisme radical. Aquest procés revolucionari d’autogestió democràtica s’ha vist engolit per les urpes de la situació que viu Síria des de fa ja massa temps, un conflicte cada vegada més enquistat i amb més matisos.

Estat Islàmic va intentar trencar aquest sistema l’estiu de 2014 en una ofensiva contra la regió de Kobane. La seva capital va aconseguir alliberar-se, no sense pagar un alt preu en forma de destrucció, però bona part del territori continua en mans dels islamistes i milers de persones han fugit de les seves intolerants lleis per establir-se en camps de refugiats a la frontera amb Turquia, un país que al llarg de la història, i per activa i passiva, ha menyspreat el poble kurd negant la seva existència i combatent-lo com el seu enemic.