Congo rep més de 800 quilos de material sanitari de la Trueta

Dues trameses, fetes aquest principi d’abril i al febrer, han permès portar fins a la remota província de Bandundu, a l’oest de la República Democràtica del Congo, gairebé 838 quilos de material per abastir els hospitals de Kingungi i Kolokoso.

Una de les caixes d'aquesta última tramesa preparada per sortir cap a destí.
Una de les caixes d’aquesta última tramesa preparada per sortir cap a destí.

Els treballadors i usuaris de la Trueta, persones amb disminucions derivades de malalties mentals, van empaquetar material sanitari divers, des d’instrumental i equips mèdics a material fungible com agulles, gases, rotllos d’esparadraps, guants o venes, en les 70 caixes que s’han enviat a aquest país africà.

També s’hi ha enviar roba per estrenar confeccionada per la congregació de les germanes Vedurnes de Vic i sis ulleres graduades.

Tots els materials enviats s’havien aconseguit gràcies al servei de recollida de fàrmacs i material sanitari que la Trueta ofereix a empreses i centres sanitaris o a donatius particulars. El seu valor a preu de mercat ascendia a prop de 8.700 euros. El cost de l’enviament ha anat a càrrec de la Trueta.

Menys cooperació

La cooperació amb societats més desafavorides que la nostra ha estat i és una de les raons de ser de la Fundació des dels seus orígens, ara fa gairebé 20 anys. Una tasca, però, que no s’escapa de l’austeritat a què ens ha abocat l’actual moment econòmic.

Com tantes altres ONG, la Trueta ha hagut d’estrènyer ’s el cinturó i prioritzar la seva actuació en el camp del desenvolupament. Es mantenen, tot i que amb menys intensitat, els projectes a la República Democràtica del Congo així com la col•laboració amb Cuba i Corea del Nord. Esporàdicament també es treballa amb altres països, com Perú o Gabon.

Els projectes pels quals s’ha optat són accions consolidades, amb anys de treball conjunt, i d’una eficiència i resultats vitals per la població a la que van dirigida.

En el cas del Congo, per exemple, la col•laboració amb les germanes Vedrunes que s’encarreguen de la gestió dels hospitals de Kingungi i Kolokoso fa ja més d’una dècada que dura i permet l’atenció mèdica de la població de zones rurals o de l’interior de la selva on els serveis són pràcticament inexistents.