Amb la solidaritat a flor de pell netegem la nostra consciència tot netejant el món d’injustícies.
El treball, el nostre inconstant aliat, moralitza els fantasmes de la nostra ment.
La fi és el final i l’ecologia l’inici i la reconciliació amb la terra. És per això que a la Fundació reciclem il·lusions tot mimant el planeta.
La pobresa camina darrere els nostres passos i dels passos dels nostres temps i aquí ens treballem els ànims perquè no ens atrapi.
La crisis revifa la precarietat econòmica de l’entitat que s’ha de vestir de captaire i arrossegar l’enginy per madurar present i futur.
La sang de la justícia que hi ha en les nostres venes corre gràcies a la força incansable que dóna el nostre cor sostenible a l’egoisme.
El companyerisme és la nostra bandera que teixim plegats i que pintem amb el color de l’amistat.
A la Trueta tenim els monstres de la nostra psicologia pacificats i en harmonia els d’un amb els de l’altre ja que ens mostren les seves cares.
Quan pugis al llunyà quart pis una i altra vegada portant la bombona per guanyar quatre duros t’adones de que el quart món existeix, és per això que molt més de quatre vegades la impotència truca a la nostra porta ja que no el podem guanyar.
