I la pregunta és… Quins canvis hi ha hagut durant l’abans i el després d’estar a la Trueta?

Doncs molts, abans era com si estigués tancada en un castell i només sortia per treure la meva estimada gossa a passeig. Em costava molt relacionar-me amb les persones, només intercanviava quatre paraules amb la gent que tenia gossos, (almenys hi veia alguna cosa en comú, que també els hi agradaven els animals). Però amb la resta de la gent, jo sentia una por estranya, potser perquè em notava diferents a elles. Jo tot el dia a casa, tenint cura de la neteja i després passejar la gossa, és que no podia tenir tema amb ningú.

Potser, el principal problema era que no estava bé amb mi mateixa i llavors……… va sortir la feina a Trueta. Aleshores algunes coses varen canviar, ja no estava tantes hores a casa i he conegut bellíssimes persones.

Crec que moltes empreses tindrien enveja de l’harmonia que hi ha en el treball a Trueta. Aquesta “labor” d’estar ajudant a països del tercer i quart món, que tanta misèria passen, que si més no els podem ajudar enviant-los material sanitari…… i per un altre cantó, reciclar que és ideal pel medi ambient, on tothom hauria de tenir tanta cura i posar-li més mà.

Ser voluntària m’omple d’orgull. Em fa sentir una persona més valorada perquè faig coses….. el treball em fa sentir-me útil en aquesta vida.

Bé, crec que ho hauria de aquí, sinó, ja m’aniria enrotllant en un pròxim futur i això és dolent si més no per a mi; pensar i dir coses en un futur incert m’angoixa. Però sé que el fet d’estar a la Trueta sempre serà un pas ben fet.

Una voluntària agraïda de treballar en aquesta fundació.