Entrevista a dues voluntàries de la Trueta

Quant temps fa que vens a la Trueta?

Laura: A l’octubre farà 8 anys.
Pilar: Si fa o no fa, una mica més tard.

Perquè vas decidir regalar el teu temps a la Trueta?

P: perquè feia uns mesos o uns anys que havia passat un trauma molt fort, es va morir el meu marit i de cop i volta em vaig passar de tenir una família nombrosa i una casa plena de gent a quedar pràcticament sola. Això és difícil d’acceptar, passes de tenir molta feina i dedicar-t’hi moltíssim, a part de trobar la falta que et fa el marit i la resta de família, et trobes que no saps què fer perquè la casa i la feina, queden en un segon terme. Aleshores vaig tenir la sort de conèixer una senyora, la Laura, que un dia parlant em va dir que venia a la Trueta. Vaig pensar que era una bona cosa i m’ho vaig rumiar una mica, més que res pensava si m’acceptaríeu, i un bon dia que estava predisposada, vaig venir i vaig parlar amb en Carles Furriols, a veure si ho veia bé, que jo pogués fer alguna cosa, ajudar i col·laborar una mica, em va dir que si i des de llavors que estic venint i fins ara.

L: per fer un servei als demés, perquè normalment sempre he dedicat un temps als altres i en aquells moments no en feia cap de servei i es troba a faltar i vaig decidir de venir aquí.

Perquè us vareu decidir per aquí la Trueta? Com la vareu conèixer?

L: Jo abans havia estat dependenta en una farmàcia i la cosa dels medicaments sempre m’ha agradat i ho vaig conèixer a través de la premsa comarcal. Sortia un article de la Trueta i que feien envaïments al tercer món. No sabia que hi haguessin voluntaris però vaig pensar que m’agradaria i vaig venir a demanar si m’hi volien. Vaig venir a veure amb en Carles, i m’hi va voler. Així de senzill.

P: La Laura és més entregada, jo vaig més egoistament. Perquè primer he començat a omplir un buit meu i ella això ho ha fet d’una forma molt més voluntariosa i molt més desinteressada.
Jo vaig conèixer i triar la Trueta per la Laura.

Què creieu que us aporta?

L: t’omple, et sents útil. No ho sé, potser t’hi sents sense ser-ho.

P: és un lloc que vens d’una forma tranquil·la, un ambient molt bo. Mai hem vist un moment de tensió, ni per part de les Terapeutes ni dels usuaris. La veritat és que hi vens a gust. Em trobo molt més bé venint aquí que no pas passar la tarda anant a prendre un cafè. Una altra cosa em costaria de fer i això és molt tranquil.
M’ha ajudat moltíssim i he trobat un suport i un consol venint aquí. M’han donat molt més que no pas jo he pogut arribar a fer aquí. És irrisori el que jo pugui arribar comparat amb el bé que m’ha anat, t’omple la vida. No coneixia res del que era la Trueta, si que coneixia amb en Furriols i sabia que era metge i que s’havia dedicat gairebé tota la vida a fer aquest tipus de coses.

L: en parlem molt amb la Pilar, l’ambient que hi ha aquí. Si no fos per aquest ambient, no ho sé. No hi ha xafarderies, un ambient tranquil, un respecte. Cadascú fa la seva feina. A nosaltres ens agrada perquè és de portes endins, ningú veu que vens aquí. A mi una de les coses que em sap greu haver anat a la televisió, és perquè hi va haver gent que es va assabentar del què feia. Gent de l’edifici de casa meu, de la mateixa escala, ho van saber per la televisió, i farà vuit anys que vinc aquí. Jo no ho havia dit a ningú, penso que el què faig no ho he de dir. És un voluntariat, no m’agrada que sàpiguen això. Aquí com que és de portes endins i hi ha discreció, ens hi trobem bé.

L: en definitiva es rep més del que es dóna.

Creus que el que fem és important? Perquè?

P: molt important. Perquè estem fent una feina d’ajuda a diferents països i a unes persones que estan necessitades del més elemental. Aquí tot el què es recull, es tria i s’envia. Aquí el què fem a vegades penses que no té importància i allà ho reben amb una il·lusió i una necessitat que tenen de tot això que penso que és molt important. Potser s’hauria de saber més a nivell del carrer tot el què estem fent i del què ha fet en Carles Furriols. M’imagino que no li ha set gens fàcil, ni ho és, arribar a un país estranger i donar-se a conèixer o que vulguin acceptar l’ajuda. Totes aquestes coses són difícils i a més de la voluntat i la generositat, a més s’ha de tenir un caràcter especial, un caràcter obert perquè la gent el coneguin i l’acceptin. Tot el conjunt de la Trueta té un mèrit molt important.

L: estic totalment d’acord amb la Pilar i a més, 2 motius més. Els llocs de treball que crea als usuaris. Em demano sense la Trueta, què farien aquests nois. Què farien? I després el tema del reciclatge. Són els tres aspectes importants. Veus tot això que nosaltres anem triant, tot això, abans anava a les escombraries.

P: Quan veus això, al principi i encara ara, m’horroritzo. Trobes una bossa amb quatre o cinc capses del mateix medicament gairebé per encetar i llençar-ho a les escombraries, penso per la mort de Déu quina poca consciència! Estem en un món que fa falta tot, i aquí ho llencem. Els metges potser no n’haurien de receptar tan, fer-ho d’una forma més espaiada, que tinguessin tot el que els fa falta, però no tantes cantitats i que a més són cars. Fa mala consciència. Veus que hi ha coses que són molt importants i necessàries i es llencen.

L: Aquí ho llencem tot i allà no tenen res. Això rebel·la.

Quins beneficis t’aporta el venir?

P: a mi em va molt bé, perquè sé que tinc una obligació de sortir de casa. Sinó potser no ho faria. I a més sortir de casa i fer alguna cosa. Jo no sé està asseguda sense fer res. Em sento útil, no sé fins a quin punt. A part, jo ja tinc una edat que m’és necessari moure’m i caminar, i si no és per una cosa determinada no ho faig, no sortiria de casa o sortiria molt poc. Després et fa obrir el ulls a moltes coses que desconeixes, i et dones compte de les necessitats que hi ha. Amb els nois que hi ha aquí és una lliçó, mai no hi ha hagut el més petit malentès. Al contrari, són amables. A la que veuen que vas amb una caixa i no la pots buidar al sac, vénen i se t’ofereixen. Tenen una sèrie de detalls que s’han de tenir molt en compte i que de vegades gent molt educada i amb molta carrera, potser no tenen tota aquesta sensibilitat que tenen aquests nois.

L: per mi és i ha sigut un enriquiment personal constant. A través de l’Eva Sey, que va plega i em sap molt greu, he pogut veure que la integració és possible. La integració total. No només per la manera que parlava tan bé el català sinó per tot. Un dia li vaig demanar com s’ho havia fet per parlar tan bé el català. I amb una senzillesa i naturalitat em diu: és que jo sóc d’aquí. Des dels quatre anys que sóc aquí i em considero d’aquí i he pujat com els nens d’aquí. Jo això em va fer treure el barret. Veus que hi ha gent que ho té molt clar i que vénen de l’Àfrica i gent que vénen de la península, encara no han après a parlar el català. A vegades, arrel de la immigració que en tenim tanta, penso que no és possible, però a través de l’Eva penso que si. Tot i que això depèn molt de cadascú si es vol integrar o no. Però que és possible, penso que si. A part d’això, coneixes a moltíssimes persones i això enriqueix molt. També m’agrada compartir la feina amb els usuaris. A mi m’agradaria, no sé si s’aconsegueix, però que els hi pogués fer costat, que ho notessin, que sóc un més que ells i que no hi ha diferència. Faig la mateixa feina que ells. I ami això m’agrada, m’agrada estar amb ells.

Quina és la primera impressió que vas tenir de la Trueta quan vas venir per primer cop?

P: quan vaig entrar, hi havia en Luís que anava pintant les parets, om que no el coneixia, em van haver d’anar explicant les coses i ensenyant-les, no sabia si era un pintor o si era una feina que feia perquè convenia en aquell moment. I després, no va ser un ambient estrany, una cosa bastant normal. En aquella època venien molts objectors de consciència, més que malalts mentals. Estava bé, perquè ells eviten fer el servei militar i en fan un altre més pràctic, més útil i més com cal.

L: Que arribés a tants llocs i tan lluny, em vaig quedar parada que és mogués a tans llocs.

Què és el que t’ha sorprès més de la Trueta?

L: és tot plegat. No puc separar.

P: és un conjunt. No només s’acaba amb els medicaments, heu recollit màquines de cosir, roba, llençols i vànoves de fàbriques que plegaven, material sanitari, cadires de rodes, material escolar i tot aquest material també anava a altres països. Ja no només és la medicació que és molt important i que fa molta falta, però segur que les màquines de cosir el bé que els ha anat per emancipar-se una mica d’elles mateixes i que si no hagués set a través de la Trueta penso que no haurien pogut fer-ho. Veus que hi ha tants malalts i gent que els hi falta un membre, i que com s’ho deuen passar, a part dels medicaments hi ha molta altra part que també és necessària, es mouen moltes coses, vaixells, transport, i es pensen amb moltes coses i es toquen moltes tecles.

Què en penseu de la situació actual de la Trueta?

L: que és llastimós. Valoro la fermesa dels dirigents per no abandonar, i que segueixin lluitant pel projecte i que tirin endavant per millorar la situació. Crec que això només es pot aguantar quan s’esta molt convençut que el què es fa és positiu i realment ho és amb molts aspectes. I si no és així, no es pot aguantar una situació com la que estem vivint a la Trueta. Si no creus que realment el què estas fent és molt importnat, no sa’guanta.

P: és una entrega convençuda.

Si poguéssiu canviar alguna cosa, quina seria?

L: no canviaria pas res. Jo hi estic molt bé.

P: Està bé. Canviarem de local, potser. Canviar d’espai si aquest us queda reduït i us és complicat. Ja ho heu anat fent, heu anat fent canvis, treieu molt suc de tot el que hi ha aquí. I el personal molt bé.

L: si no no vindriem pas. Quan fas una cosa es fa a gust.