Lliçó teatral dels Normals amb “Instants”

Amb el cor a la mà i disposats a donar-ho tot. Així van sortir la desena d’actors i actrius que conformen el grup de teatre “Els Normals” a l’escenari de La Nau Ivanow. Cara a cara amb el públic, una cinquantena de persones que tenien a tocar i que omplien la sala, no van fallar i van oferir el millor d’ells mateixos: el seu art, la seva simplicitat, la seva senzillesa, la seva sinceritat i el seu esforç. “Instants” és un text sense grans parafernàlies. Petits gags sobre la vida d’una realitat aixafadora en alguns casos, d’una tendresa infinita en altres i d’un humor molt necessari en els temps que vivim.

Petits moments, instants fugissers d’amors i desamors, de pors i alegries, de riures i solituds. Aquelles situacions que sumades ens fan com som. Aquests moments són els que recull “Instants”, la primera producció d’un grup de teatre per alguns diferent i especial però en realitat, com diu el seu nom, normals. Una desena d’actrius i actors amb malaltia mental reivindiquen pujant a un escenari que a l’adjectiu discapacitats amb què se’ls qualifica li sobra la primera síl·laba.

Ho van fer a Vic fa uns mesos. I a Barcelona fa una escassa setmana, els dies 6 i 7 de febrer. En totes les ocasions el resultat va ser igual d’exitós malgrat alguns problemes tècnics i de ritme que, sincerament, són totalment perdonables en un teatre amateur on l’objectiu no és la perfecció sinó el deixar-se anar, el demostrar-se a un mateix i mostrar-ho als altres del què s’és capaç, l’adonar-se que en aquest món les etiquetes socials no són més que un llast que no fan cap bé a ningú: ni als que les reben ni als que les administren.

“Instants” ofereix temps per gaudir de la interpretació però també temps per a la reflexió. Una idea que se’m va quedar gravada: hi ha moltes malalties en aquest món -l’alzheimer o la ceguesa, per exemple- però cap d’elles és vista des d’una perspectiva negativa com les malalties mentals. Les persones amb malaltia mental són tant capaces i vàlides, o fins i tot més, que qualsevol altre.

I un desig per acabar. M’agradaria que més gent ho sàpiga apreciar i poder tornar a gaudir d’aquest treball a dalt un escenari.

Els orígens

“Instants” és el fruit d’un any i mig d’assajos del grup de teatre “Els Normals”, un grup format per usuaris del Centre Especial de Treball el Merma de Vic, que sota el paraigües de la Fundació Humanitària Dr. Trueta ofereix feina a persones amb discapacitats derivades de malalties mentals. El grup va néixer en el marc d’un projecte d’Art Teràpia, que ha impulsat i dirigit l’artista polifacètica Bea Ivanow i que ha estat possible gràcies al suport financer de l’Obra Social “ la Caixa ”.

El nom de’”Els Normals” va ser escollit pels mateixos membres del grup com a forma de contrarestar l’estigmatització social del col·lectiu de discapacitats psíquics. Reclamen que tots som éssers humans amb la mateixa capacitat d’estimar i recorden que no hi ha ningú millor ni pitjor.

Les persones amb transtorn mental comparteixen característiques com la manca d’empatia, rigidesa mental, baixa tolerància a la frustració o manca de recursos expressius. Bea Ivanow, a partir de tècniques teatrals i de clown ha creat un guió adaptat a la necessitat de cada actriu i actor per tal de contrarrestar els seus punts dèbils. “Qui normalment no balla, a l’obra balla. A qui li costa expressar-se, l’hem fet expressar-se”, explica Ivanow “perquè no és cert, com els han volgut fer creure, que no són capaços”.

“Instants” a Barcelona TV