La Fundació Dr. Trueta engega una campanya d’ajuda d’emergència al Kurdistan Iraquià

La Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr. Trueta ha posat en marxa una campanya d’ajuda d’emergència al poble kurd del nord de l’Irac, una de les poques zones d’aquest país fora del control del règim de Bagdad des de la guerra del Golf Pèrsic.

L’entitat, que porta a terme aquesta acció en col·laboració amb el Fons Català de Cooperació, ha obert un compte corrent a Caixa de Manlleu -2040 0300 64 8000 143181- on es poden fer efectius els donatius.
Representants de tots els partits polítics del Parlament de Catalunya van visitar el passat mes de juny el Kurdistan iraquià. Després de detectar la situació de la regió i les seves mancances bàsiques va decidir tirar endavant una resolució per engegar una campanya d’ajuda humanitària urgent a la zona.

La Fundació Humanitària Dr. Trueta, amb seu a Vic, a la comarca d’Osona, canalitzarà aquesta ajuda amb l’enviament d’un seguit de fàrmacs i material sanitari que el ministre de Salut i Afers Socials del govern kurd, Jamal Abdulhamid, ha requerit. La Fundació ha obert un compte corrent a Caixa de Manlleu per tal de rebre els donatius per fer viable la campanya d’ajuda a aquesta minoria ètnica iraquiana. El número de compte és el 2040 0300 64 8000 143181.

La Fundació Humanitària Dr. Trueta treballa des de 1993 en la recollida i reciclatge de material sanitari i medicaments en una doble tasca ecològica i humanitària per pal·liar les necessitats del Tercer i Quart Món. Des de l’any 2000, la Fundació és també un Centre Especial de Treball destinat a facilitar la reinserció social de persones afectades per malaltia mental i compta amb una trentena de treballadors.

La “qüestió kurda”

El Kurdistan és una nació sense Estat formada per uns 30 milions d’habitants repartits entre Turquia, Irac, Iran, Síria i Armènia. El poble kurd, amb un idioma, llegat cultural i consciència pròpia, ha estat durant anys utilitzat en benefici propi pels diferents estats, que han accentuat molt cops les lluites internes entre clans, per negar així la unitat del poble kurd. La riquesa natural del Kurdistan, amb importants jaciments de petroli i aigua, contribueixen a complicar més la seva situació en confluir un seguit d’interessos a nivell internacional.

Els kurds iraquians, comunitat formada actualment per uns 3,5 milions d’habitants, han estat durant dècades blanc dels interessos i la duresa del règim de Saddam Hussein. Durant la guerra Irac-Iran (1980-88), tots dos estats van utilitzar els kurds del seu rival en benefici propi, però al final de la guerra Bagdad va portar a terme una campanya de depuració ètnica en la qual van morir uns 180.000 kurds i es van arrasar uns 4.000 pobles utilitzant molts cops armes químique,s com en la tràgica massacre de Halabja. També després de la Guerra del Golf, els kurds van patir la repressió d’Irac per haver-se sumat a la revolta xiïta contra el govern de Hussein. D’aquesta època són les imatges de l’èxode de milers de kurds que van commocionar l’opinió pública.

Els kurds iraquians gaudeixen des del 1991 d’una entitat política i administrativa pròpia al nord del país dividida en dues zones d’influència arran de les rivalitats entre dues famílies i sota la protecció de les Nacions Unides, que van establir en aquesta regió una zona d’exclusió aèria que impedeix els vols dels avions iraquians. Des de llavors, aquest estat laic, ha restablert una cultura política que compta amb 22 partits polítics de diferents ideologies, en la qual el protagonisme social de les dones és molt important i ha consolidat una àmplia llibertat d’expressió i de comunicació amb la creació de més de 70 diaris i revistes, nou cadenes de televisió i una dotzena d’emissores de ràdio.

Tot i aquesta situació de relativa llibertat, el poble kurd continua vivint sense les infraestructures mínimes necessàries i amb escassetat de productes bàsics. L’embargament internacional a la zona, junt amb les pressions del règim de Bagdad i la duresa del territori deixa els kurds en un situació límit que la campanya engegada per la Fundació Dr. Trueta intentarà pal·liar.

Paral·lelament, els últims esdeveniments internacionals, amb la voluntat de l’administració nord-americana de portar a terme un atac militar contra Irac, poden agreujar encara més la situació d’aquesta minoria ètnica, per la qual cosa la campanya arriba en un moment clau per als kurds.